Soy una muñeca hinchable, un objeto substitutivo para aliviar el deseo sexual
Encara que comenci a dir coses negatives , és una pel·lícula molt maca i li poso un 7,5.
Hi ha personatges secundaris paral·lels que m'hi sobren,potser sobrar no és la paraula més indicada,però en conjunt allarguen innecessàriament la durada de la pel·lícula, per exemple, hi ha una noia bulímica que no para de menjar a diferència de la protagonista que no ho pot fer, una altre que té por a envellir i Nozomi en canvi és el que vol, una senyora que escolta sempre les notícies i es creu que ella en forma part i n'hi ha d'altres.
Em falta realisme, que una nina inflable cobri vida pots contar lo real que pot arribar a ser, però el que em vull referir és que Nozomi , ningú se n’adona que és una nina , i a l’escena final ningú es sorprèn veure-la a on està...pot ser una nina i una persona que la gent no li veu la diferencia, això em falla.
En canvi m’encanta sentir el soroll del frec del seu cos quan el seu propietari li està fent l’amor, les gotes d’aigua quan li toquen la plàstica mà, el silenci de fons, el caminar a lo“muñeca de famosa”, els moviments de nina, moviments infantils, la cara que posa a l'endinsant-se en el món de la descoberta, el somriure innocent que contrasta amb l’inexpressivitat d’ell.Bae Doona, l’actriu principal, ha clavat el paper, no crec que ningú altre ho hagués fet millor.
El fantàstic videoclub, amb els seus frankesnsteins perquè n’hi ha uns quants, les caràtules de les pelis, els pòsters, és genial. Hi ha un moment de la pel·lícula que un noi entra a la botiga i demana , “El Apicultor" de Theo Angelopoulos,i pobre home, ja que va morir fa poquet atropellat per una moto,ho he volgut comentar.
Lenta però en cap moment, pesada ja que va acompanyada d’una perfecta música de fons.Per reflexionar, parla de la soledat, de la infelicitat de les persones.Està plena de detalls, petits detalls, cada vegada que he vist la peli me n’he adonat que havia perdut el significat d’una escena, el que representava.
Dije una mentira porque encontré un corazón
La pel·lícula està ambientada en un barri humil de Tokio ,Nozomi (Bae Doona) una nina inflable que satisfà algunes necessitats del seu propietari, un dia cobra vida i surt a veure món d’amagat del seu comprador, troba feina i s’enamora, Sabrà de sentiments, de coses bones i dolentes, es sentirà feliç i patirà.
Gràcies Maribel per recomanar-me-la.
