Que una pel·lícula sigui lenta no ha de ser un característica negativa encara que en aquest cas ho sigui i que hi hagi un predomini d’escenes excessivament allargades encara ho emfatitza més.
De totes maneres, això és compensat amb la naturalitat de l’Ellen Fanning que juntament amb Stephen Dorff fan una interpretació brillant,transmeten clarament el que estan sentin en tot moment, no sembla ni que estiguin actuant.
L’argument en si, és banal,simple,però hi ha gent que pensa que la senyora Coppola fa que aquesta simplesa sigui qualificada com a bon treball, no sé que dir davant d’això, és possible que ho sigui però em vaig passar tota l’estona esperant a que passés alguna cosa transcendental.
Té escenes molt bones,com quan la nena i el seu pare estan a dins la piscina jugant a prendre el cafè, o els gestos que fa Dorff quan estan les ballarines a la seva habitació, hi ha imatges magnífiques.
Hi ha una peculiaritat i ho sento pels amants dels Ferrari, però vaig avorrir el soroll del seu tub d’escapament!!! si algun dia em dona per comprar-me un Ferrari recordeu-me que el compri amb silenciador!
Haig de destacar la banda sonora, aquí deixo el tràiler amb la cançó de The Strokes (I’ll try Anything Once)
Puntuació: 5,5
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada