Poètica, parsimoniosa, melosa, brillant, podria començar a recitar sinònims però amb aquests quatre, suposo que queda clar que m’ha agradat la pel·lícula no? Hi haurà gent a qui li pot avorrir o el fet de sortir-ne de lo comercial no afavoreixi a veure-la però qui després de llegir les critiques negatives tingui ganes de gaudir-la i sabent que es passa 17 minuts de rellotge amb imatges del Discovery Channel o National Geographic, aquelles persones que segueixin endavant, els hi agradarà, els hi encantarà, els emocionarà .És una pel·lícula que sigui per una banda o per una altre no et pot deixar indiferent o l’alabes o la insultes…no et defineixen les escenes i hi ha molt poc diàleg, és l’espectador qui ha de treure les conclusions i és possible que resulti dificultós.Hi ha alguns fragments que no he aconseguit treure’n l’aigua clara, no sé que extreure’n, no sé que ens vol dir Terrence Malick (director), o potser no ens vol dir res, però no ho crec...tot té un perquè...”nos veremos dentro de 5 años”.
Al poc de començar la pel·lícula s’inicia el ja esmentat documental amb una “ristra” d’imatges brutals que representa-simula l'inici de la vida i en mig de una melodiosa música clàssica sento al meu marit: no me extraña que haya gente que se fuera del cine…en aquell moment hi estic d’acord perquè si no estàs preparat se’t pot fer pesat. Un consell, t’has de deixar portar per les imatges i volar pel món de la imaginació.
Els protagonistes:
Un pare que ensenya als fills a ser forts a través de l’autoritat,la desconfiança i la severitat encara que hi ha escenes amb afecte. Una mare que els fa créixer amb dolçor, tendresa amb molt d’amor,sobretot vinculada a una gran fe en Déu (tret característic de la pel·lícula, la fe).Tres germans, amb una gran complicitat entre ells, les mirades, la brillantor dels ulls realça els sentiments o els pensaments que tenen respecte al pare, a la mare i a la vida.
Resum en 4 paraules:
La infància d’un nen i com ho recorda/viu a la maduresa. Per altre banda tenim l’origen de la vida.
Haig de dir que lo de l’origen de la vida no va ser fins a la segona vegada que vaig veure la pel·lícula i després de llegir vàries crítiques que ho vaig acceptar.
La recomano i la meva puntuació és un 8 encara que li podria posar més nota, però la primera vegada que la vaig veure,la seqüència del”documental”se’m va fer una mica llarga, potser s’hauria d’haver distribuït al llarg de la projecció.
“Las monjas nos enseñaron que hay dos caminos en la vida, la Naturaleza y lo divino, hay que elegir uno.”
